Temper Tantrum

Dit en català: marranada, marraneria o rebequeria.

Doncs sí, una de les caractéristiques de qualsevol nen és que passen de ser un angelet a ser un dimoniet en qüestió de segons i, de vegades, sense motiu aparent. Suposo que és per coses com aquestes que la gent té sempre molt clar si els agraden els nens o no. Hi ha qui et dirà que els ENCANTEN (així, amb molt d'èmfasis, perquè es noti que ho diuen de tot cor!), d'altres, que no els poden veure ni en pintura. Sigui com sigui, generalment la resposta no es fa esperar gaire.
La veritat és que hi ha nens i nens, i que el punt de vista canvia molt si són els teus nens, o si són desconeguts (sobretot els que et trobes al supermercat o a la taula del costat del teu restaurant preferit), però normalment, es fan estimar més que no pas altra cosa.

Malgrat això, quan tenen un mal dia, tenen un MAL dia amb majúscules i tots els signes d'exclamació necessaris.  Resulta que dimarts la Nena en va tenir un, d'aquests, i déu n'hi do! Com que me les va fer passar de tots colors, al vespre vaig parlar amb el pare (Host Dad, HD) i avui he parlat amb la mare (Host mom, HM) i hem enginyat una petita estrategia per temptejar el terreny. El pla és el següent: cada dia se li atorgarà un gomet en forma d'estrella com a premi pel bon comportament. Si no fa bondat, no hi ha estrella. Si no hi ha estrella, els pares saben que no fa el que toca i ella sap que els pares ho saben (vet aquí el quid de la qüestió).
Jo no les tinc totes que això funcioni, més que res perquè quan li hem explicat, ella ha dit que no ho volia fer (la qual cosa indica que té intenció de no fer cas), però com a mínim a mi em serveix de recurs i em quedo més tranquil.la!