Ahir va ser Memorial Day aquí als Estats Units, i com que era pont, la Luisa i jo vam decidir fer unes mini pre-vacances (d'aquií a menys de dos mesos me'n vaig a California, ja!) i anar-nos-en a Miami.
Miami no era la meva prioritat quan vaig venir als EUA, però ha resultat ser un viatge molt interessant i molt divers!
El primer dia, quan vam aterrar vam anar de pet a la platja. La previsió del temps deia que hi hauria una tempesta tropical i com que llavors feia sol vam decidir aprofitar! (al final de tempesta tropical res de res, per això). Aixií doncs, vam anar a South Beach, que queda just davant d'Ocean Drive, un passeig marítim amb molt d'ambient (i molta policia!!) on vam sopar. A l'hostal vam conèixer molta gent interessant, de manera que no ens hem avorrit ni un sol minut!
L'endemà, vam anar a una villa d'un estil molt southern que es diu Vizcaya. Es tracta d'una gran mansió amb els seus jardins corresponents. Tan la casa com els patis es poden visitar i són una passada. Amb la Calor que hi feia, a més, era molt fàcil d'imaginar com de relaxada devia ser la vida allà en un època que tenien esclaus per fer tota la feina.
Diumenge, vam anar al Parc Nacional de les Everglades (en vam veure un trosset molt petit perquè és enorme!). Ens vam passejar pel riu amb una barqueta i vam poder veure caimans en llibertat. Al final del tour ens van explicar una mica més coses sobre aquests animals i fins i tot vam poder agafar una cria.
L'últim dia, abans de marxar vam anar al Miami Seaquarium, que en el seu moment era el més gran del món, a fer el turista amb els dofins. Tot i que realment era una cosa molt i molt turística, ens ho vam passar la mar de bé i va ser una molt bona manera d'acabar la nostra escapadeta a Sunny Florida.
Ei, Això d'anar amb una planejadora pels pantans era una de les il·lusions de la meva vida, perquè sortia en una serie americana que veiem a la TV quan era petit, i nedar amb un dofí, com vas fer tu, l'altre. De moment ja m'estàs avançant !!!
ResponEliminaUn petó
papa
ha! jo de la barca puc passar, però lo dels dofins, ja es una altre història... jolin! i tant que voldria nedar i sobretot, sobretot, tocar-los, mirar-los als ulls i sentir que passa. Ufffff quina envejaaaaaaaaaa :-)))
ResponEliminai lo del caiman, vols dir que el que tens a les mans no es ja tot un 'teen'??? si això es un baby, no vull ni pensar com serà de gran :-)))