Ja torno a ser al lloc que ara anomeno casa. És estranya aquesta paraula. Home. Casa. Quan érem a la platja, la casa (house) on ens estàvem era home. Però, quan ahir fèiem les maletes, ho feiem per tornar a casa, o sigui home. I mentrestant, jo parlo amb els americans i els dic que back at home les coses són així i aixà. En resum, tot plegat és més complicat que no sembla, però de moment, ens anem entenent.
Com deia, ja torno a ser a l'estat de Nova York. Durant el nostre road trip fins a Massachusetts, vam passar per Connecticut i Rhode Island, o sigui que de moment en porto quatre! Espero anar sumant estats a mesura que avança l'any, ja us aniré informant!
Després d'aquestes vacances tan relaxants (el segon dia va sortir el sol i hem tingut una bona setmana de platja) demà toca tornar a la rutina... i jo em pregunto, quina rutina? Perquè des que sóc aquí no he parat de fer coses diferents. Els primers dies orientació, el primer cap de setmana, adaptar-se a la família, la primera setmana, treballant 12 hores al dia amb els nens, i la segona setmana de vacances! A partir de demà els nens tenen activitats al matí, o sigui que no els tindré tantes hores com la primera setmana. Així doncs, jo de rutina encara no en tinc cap!
Suposo que el que no canvia, el que sí que comença a ser rutina, és que torno a ser home.
P.S: Per acabar d'adobar això de no tenir cap rutina, he decidit canviar l'estètica del blog. Ja feia dies que ho volia fer i n'estic bastant contenta! Es veu més net, menys carregat, oi?