Snow Storm

A finals d'octubre la gent es prepara per Halloween, hi ha carbasses per tot arreu, fulles seques, colors de tardor, i de tant en tant es veu alguna bufanda o fins i tot gent amb guants. Generalment. 

Aquest any, però, no és un any normal, com ja va demostrar el mini-terratrèmol i la visita de cert huracà Irene que ens va deixar a tots incomunicats durant un cap de setmana sencer. Així doncs, a la Mare Natura no se li ha acudit res més que fer nevar. Sí senyor, i no una mica de polsim de neu, una nevadeta petita, no! Tota una tempesta de neu, no fos cas (i és que senyors, aquí a Amèrica les coses o es fan "a lo grande" o no es fan!). 

Les meves amigues i jo teníem entrades per anar a veure un partit de futbol americà de la lliga universitària: Columbia vs. Yale (Ivy League, poca broma!), de manera que vam agafar el tren per anar a Manhattan d'hora al matí. Sabíem que hi havia previsió de neu, o sigui que ens vam abrigar, però no ens esperàvem una nevada com aquesta! No cal dir que al partit només vam passar-hi 20 minuts, ja que el temps era tan horrorós que vam haver de tornar a Grand Central, i un cop allà vam decidir agafar el primer tren que tornés cap a casa, que sortia a les 13.48h. En principi tot anava bé. El tren va sortir puntual, i anava avançant a la velocitat que tocava. Aviat, però, ja vam començar a notar que havíem d'esperar-nos molt a cada parada perquè (segons van anunciar per megafonia) havien caigut arbres a la via i els estaven netejant. La cosa es va anar allargant i quan feia més de quatre hores que érem al tren, vam començar a circular en direcció contrària, de tornada cap a Manhattan. Ens van anunciar que pararíem a la propera parada i que hauríem de baixar del tren allà, perquè se suspenien els serveis. Així doncs, amb una sensació de déjà-vu impressionant (ja vaig tenir un periple similar quan era a Anglaterra), ens vam trobar tirades en un poblet de Westchester enmig d'una tempesta de neu. Les nostres famílies d'acollida no s'atrevien a sortir de casa, i finalment, només una mare va ser prou valenta per recollir-nos a totes i portar-nos a casa (tres noies a casa seva i una altra noia i jo a casa meva, que eren les cases que quedaven en punts més accessibles). Per tant, una de les meves amigues es va haver de quedar a dormir a casa, la qual cosa va ser bastant divertida, també s'ha de dir. En resum, arribàvem a casa passades les 8.30 del vespre, de manera que vam trigar unes 7 hores a fer un recorregut que normalment es fa amb una i mitja.

Avui, tot i que les carreteres ja eren netes i feia molt de sol, no ens hem atrevit aventurar-nos a agafar els cotxes, de manera que ens hem quedat cadascuna a casa seva, i jo he aprofitat per anar a fer fotos dels voltants de casa, molt conscient que es tractava d'una situació d'aquelles que si no tens proves la gent no s'ho creu. Per tant, aquí teniu el meu testimoni: Sí, és octubre i ha nevat!! (sort que vaig llogar els esquis dijous passat!)