Febrer!

Com ja he dit més d’una vegada, aquí el temps passa molt ràpid, i abans no me n’adono ja han passat tres setmanes! Deixeu-me recapitular i explicar breument què hem fet des de principis de gener.

En primer lloc, va ser l’aniversari de l’Steffi, una de les meves amigues, i per celebrar-ho li vam preparar un petit brunch amb un pastís de mango (que va ser un desastre, per cert) amb espelmes i tot! La seva família d’acollida ens va convidar a sopar i ens van preparar un àpat molt bo i un pastís de debò, que semblava de professional!

Un altra cosa a destacar és que el cap de setmana passat va ser la Superbowl, entre els Giants de Nova York i els Patriots de Nova Anglaterra. Va ser un partit molt igualat i molt interessant, realment va valer la pena veure’l, sobretot perquè va guanyar el nostre equip, però a més, perquè el nostre amfitrió era seguidor dels Patriots i així vam poder tenir representació de tots dos equips!

Finalment, aquest cap de setmana hem tingut un altre dels nostres sopars internacionals! (De fet, des del gener n’hem tingut tres: hem anat en un restaurant etiopià, que va ser una grata sorpresa; en un restaurant japonès i a casa de l’Steffi altra vegada per a un sopar alemany!). Aquesta vegada el menú va ser sopa de verdures de primer, espàrrecs amb pernil i un plat a base de patata i formatge de segon, i pancakes amb fruita i salsa de vainilla de postres! Tot era boníssim!

Però, deixant tot això de banda, el punt fort d’aquestes tres setmanes ha estat, sens dubte, la visita a la Universitat de Yale, a New Haven. És un campus espectacular, molt reminiscent de les grans universitats europees (la guia ens va explicar que els arquitectes van fer enterrar les pedres que van fer servir per construir la universitat per envellir-les i donar-li un aire més antic... és ben bé que aquests americans se les empesquen totes). Sigui com sigui, la universitat és impressionant i totes ens vam deprimir una mica perquè les nostres universitats no li arriben ni a la sola de la sabata. Uf. En fi.